Palabras derivadas de "desenyuntar"
A continuación se muestran todas las palabras que derivan de "desenyuntar"
Si tienes alguna duda con una palabra, puedes hacer clic sobre ella o visitar la sección Definiciones.
Palabras que derivan de desenyuntar
- Desenyuntaseis conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-seis
- Desenyuntasteis conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del pretérito perfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tas-teis
- Desenyuntamos conjugación de desenyuntar, 1ª persona plural del pretérito perfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-mos
- Desenyuntó conjugación de desenyuntar, 3ª persona singular del pretérito perfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yunt-ó
- Desenyuntaste conjugación de desenyuntar, 2ª persona singular del pretérito perfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tas-te
- Desenyunté conjugación de desenyuntar, 1ª persona singular del pretérito perfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yunt-é
- Desenyuntasen conjugación de desenyuntar, 3ª persona plural del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-sen
- Desenyuntaran conjugación de desenyuntar, 3ª persona plural del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ran
- Desenyuntasen conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-sen
- Desenyuntaran conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ran
- Desenyuntaron conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del pretérito perfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ron
- Desenyuntarais conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-rais
- Desenyuntásemos conjugación de desenyuntar, 1ª persona plural del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yunt-ás-e-mos
- Desenyuntáramos conjugación de desenyuntar, 1ª persona plural del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yunt-ár-a-mos
- Desenyuntase conjugación de desenyuntar, 3ª persona singular del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-se
- Desenyuntara conjugación de desenyuntar, 3ª persona singular del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ra
- Desenyuntases conjugación de desenyuntar, 2ª persona singular del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ses
- Desenyuntaras conjugación de desenyuntar, 2ª persona singular del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ras
- Desenyuntase conjugación de desenyuntar, 1ª persona singular del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-se
- Desenyunta conjugación de desenyuntar, imperativo singular de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta
- Desenyuntadas plural del femenino de desenyuntado, verbo, adjetivo, de-sen-yun-ta-das
- Desenyuntados plural de desenyuntado, verbo, adjetivo, de-sen-yun-ta-dos
- Desenyuntares plural de desenyuntar, verbo, sustantivo, de-sen-yun-ta-res
- Desenyuntada femenino de desenyuntado, verbo, adjetivo, de-sen-yun-ta-da
- Desenyuntado conjugación de desenyuntar, participio de desenyuntar, verbo, adjetivo, de-sen-yun-ta-do
- Desenyunten conjugación de desenyuntar, imperativo plural de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ten
- Desenyuntad conjugación de desenyuntar, imperativo plural de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tad
- Desenyuntá conjugación de desenyuntar, imperativo singular de desenyuntar, verbo, de-sen-yunt-á
- Desenyuntara conjugación de desenyuntar, 1ª persona singular del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ra
- Desenyuntaren conjugación de desenyuntar, 3ª persona plural del futuro de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ren
- Desenyuntaren conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del futuro de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ren
- Desenyuntareis conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del futuro de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-reis
- Desenyuntáremos conjugación de desenyuntar, 1ª persona plural del futuro de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yunt-ár-e-mos
- Desenyuntare conjugación de desenyuntar, 3ª persona singular del futuro de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-re
- Desenyuntares conjugación de desenyuntar, 2ª persona singular del futuro de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-res
- Desenyuntare conjugación de desenyuntar, 1ª persona singular del futuro de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-re
- Desenyuntaron conjugación de desenyuntar, 3ª persona plural del pretérito perfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ron
- Desenyuntaré conjugación de desenyuntar, 1ª persona singular del futuro de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-taré
- Desenyunte conjugación de desenyuntar, 3ª persona singular del presente de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-te
- Desenyuntes conjugación de desenyuntar, 2ª persona singular del presente de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tes
- Desenyunte conjugación de desenyuntar, 1ª persona singular del presente de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-te
- Desenyuntarán conjugación de desenyuntar, 3ª persona plural del futuro de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tará-n
- Desenyuntarán conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del futuro de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tará-n
- Desenyuntaréis conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del futuro de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tar-éis
- Desenyuntaremos conjugación de desenyuntar, 1ª persona plural del futuro de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-re-mos
- Desenyuntará conjugación de desenyuntar, 3ª persona singular del futuro de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tará
- Desenyuntarás conjugación de desenyuntar, 2ª persona singular del futuro de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tará-s
- Desenyuntemos conjugación de desenyuntar, 1ª persona plural del presente de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-te-mos
- Desenyuntan conjugación de desenyuntar, 3ª persona plural del presente de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tan
- Desenyuntan conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del presente de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tan
- Desenyuntáis conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del presente de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yunt-áis
- Desenyuntamos conjugación de desenyuntar, 1ª persona plural del presente de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-mos
- Desenyunta conjugación de desenyuntar, 3ª persona singular del presente de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta
- Desenyuntás conjugación de desenyuntar, 2ª persona singular del presente de indicativo de desenyuntar, verbo, desenyuntás
- Desenyuntas conjugación de desenyuntar, 2ª persona singular del presente de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tas
- Desenyunto conjugación de desenyuntar, 1ª persona singular del presente de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-to
- Desenyuntaban conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del pretérito imperfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ban
- Desenyuntarían conjugación de desenyuntar, 3ª persona plural del condicional de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tar-ían
- Desenyuntarían conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del condicional de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tar-ían
- Desenyuntaríais conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del condicional de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tar-íais
- Desenyuntaríamos conjugación de desenyuntar, 1ª persona plural del condicional de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tar-ía-mos
- Desenyuntaría conjugación de desenyuntar, 3ª persona singular del condicional de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tar-ía
- Desenyuntarías conjugación de desenyuntar, 2ª persona singular del condicional de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tar-ías
- Desenyuntaría conjugación de desenyuntar, 1ª persona singular del condicional de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tar-ía
- Desenyuntaban conjugación de desenyuntar, 3ª persona plural del pretérito imperfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ban
- Desenyuntando conjugación de desenyuntar, gerundio de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-tan-do
- Desenyuntabais conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del pretérito imperfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-bais
- Desenyuntábamos conjugación de desenyuntar, 1ª persona plural del pretérito imperfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yunt-áb-a-mos
- Desenyuntaba conjugación de desenyuntar, 3ª persona singular del pretérito imperfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ba
- Desenyuntabas conjugación de desenyuntar, 2ª persona singular del pretérito imperfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-bas
- Desenyuntaba conjugación de desenyuntar, 1ª persona singular del pretérito imperfecto de indicativo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ta-ba
- Desenyunten conjugación de desenyuntar, 3ª persona plural del presente de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ten
- Desenyunten conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del presente de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yun-ten
- Desenyuntéis conjugación de desenyuntar, 2ª persona plural del presente de subjuntivo de desenyuntar, verbo, de-sen-yunt-éis